Mons de gel: l’Antàrtida. Així és la platja de la badia Almirallat a l’illa del Rei Jordi (illes Shetland del sud, Antàrtida). El color vermellós és degut a la presència d’hidròxids de ferro que provenen del continent. L’aigua és àcida i el fred intens, però aquí hi viu una notable diversitat d’organismes extremòfils que utilitzen certes formes de ferro com a font d’energia.
A començament del segle XVII, el gran astrònom Johannes Kepler havia acabat d’escriure la que avui es considera la primera novel·la de ciència-ficció. Somnium, publicada pòstumament l’any 1634,relata el viatge de Duracotus i la seva mare Fiolxhilde a la Lluna. Quan Duracotus torna a casa després d’haver estat deixeble de Tycho Brahe, Fiolxhilde li proposa de fer el singular viatge per conèixer en primera persona el que ha estudiat a distància. La travessa esdevé possible gràcies als tractes de la mare amb savis esperits capaços de transportar-la a qualsevol lloc de la seva elecció. A la fi, el relat del viatge és una excusa de Kepler per explicar com ell imaginava la superfície lunar, com es podria viure sotmès a les estacions del nostre satèl·lit, com es devien veure els astres des d’allà. Tot i que la descripció va quedar envoltada en imaginació i poesia, Kepler va mostrar una notable intuïció en diferents aspectes, entre els quals quin podria ser l’efecte de la radiació solar durant el viatge, la trajectòria corba d’aquest, o la relació entre l’ambient i la vida. A diferència de tants altres que van escriure abans i després sobre l’aspecte de la vida selenita, Kepler va recrear animals i plantes diferents dels terrestres, condicionats per l’hostilitat del medi i, en particular, per les altes temperatures diürnes.
La setmana del 14 de gener de 2012 trobareu l’article destacat a la web de MÈTODE i el podreu llegir sencer aquí.